El nucli urbà de Moià és el més fidel testimoni de l’època de major riquesa de la vila. Durant els segles XVII i XVIII, gràcies l’esplendor de la indústria tèxtil moianesa, moltes de les cases del centre van ser refetes i adaptades als gustos i necessitats dels ciutadans benestants d’aleshores.
Edificis civils
Entre els d’aquella època destaca la casa pairal dels Casanova, amb elements dels segles XVI i XVII i decoració pictòrica del XVIII.
També hi ha la casa de Ca l’Andreu, d’estil renaixentista i la de Cal Bou, amb esgrafiats barrocs.
Col·legi de l’Escola Pia
També barroc, va ser la primera casa escolàpia de la península Ibèrica.
Tot i que va ser fundada el 1683, l’edifici actual data de mitjan segle XIX, després que l’original fos destruït per les tropes carlistes.
El conjunt està completat per un bonic claustre obert i l’església, amb una interessant portalada barroca.
Antiga església de Sant Josep
Situada al Raval de Dalt, data del 1620, amb posteriors ampliacions al llarg del segle XVIII. Conserva una portalada renaixentista, obra de l’escultor moianès Jaume Rubió.
Actualment és de titularitat municipal i s’utilitza com a sala de conferències i auditori.
Carrer de les Joies
Va ser un dels principals carrers del Moià emmurallat. Entre els seus edificis ressalta Can Carner, propietat d’una de les famílies principals de Moià, els Carner, amb elements de reminiscència gòtica.
El 2004 va ser restaurat, deixant la pedra vista.
Plaça Major
Les seves voltes són la part més característica de la seva fisonomia. Daten del segle XIII, quan Sibil·la de Saga, senyora de la vila aleshores, concedí permís per a edificar-les. Setmanalment i des de l’any 1152, s’hi celebra el mercat que actualment es fa els diumenges.
També destaquen edificis com el de Can Rocafort (1888), seu de l’Ajuntament, i conjunt de les cases de Can Viñas, bell exemple d’arquitectura a cavall entre el modernisme i el noucentisme.